Si senyor, aixi es com se fan les coses. Vas dir que als teus jugadors els faries un sopar i aixi ho vas fer, mes a mes amb nota. Uns cargols i una casola cuinades amb maestria i carinyo va ser el menú d'un sopar d'amics i futbolistas, uns, profesionals, altres ni mica.Pero la ilusio de vestirmos de futbolistas i sortir al camp a jugar, aixo no ens ho pot pendre ningu, alguns en sabem mes q d'altres, pero quant te poses la samarreta i el Mr te diu "Va, que surts" es difícil no sentir com el pols s'accelera i surts a donar-ho tot, alguns podem donar poca cosa, pero aixo es el que menys importa. Va ser bonic compartir taula i rialles amb jugadors del nostre estimat club, nosaltres ens vam sentir mes futbolistes, i ells segur, que molta estona es van sentir moniatos. L'hora de retirada, no es pot dir a un foro public, pero amb el be que estavam, ancara hi seriam. Quan acabi la lliga, ho mirarem de repetir, aquesta vagada mirant de ser-hi tots. Jornades com la d'ahir, fan gran casa nostra. Per lo tant sols me queda dir GRACIES MISTER.by Abu
6 comentaris:
sento no ser-hi present de forma física amb vosaltres en aq. dies tan assenyalats...però des de la distància tb m'hi sento particep d'un gran equip fet de grans persones.
Grans paraules dedicades a una gran persona!
GRANDE
Una gran vetllada i una reunió de grans futbolistes i grans persones.
nomes dir q va ser una nit excepcional...i q per part dels futbolistes(els q vestim la samarreta blava) esperem o espero poder repetir moltes mes vegades,estigui on estigui espero q em feu un forat a la taula.....grandeeeeeeeee raco del riu......
BROTHER
Brother,
Tu també ets gran!!!!!
T'esperem per fer el dinar de despedida (pels que canviem d'aires l'any que ve).
Salut i sort!
Publica un comentari a l'entrada