L'APLEC 2006

Estimats companys, ja esta, ja s’acabat l’aplec d’enguany, una de les nostres grans festes ja l’em superat, i desde la meva opinio diria que amb nota alta. Si m’ho permeteu fare un petit resum del que va ser la festa:

Ja es va començar el divendres, els components de la junta de bon mati ja eren alli montant la penya, en Juanma, fent de director d’orquesta, l’anselmo i Villongo preparant els subministraments alcoholics dels que posteriorment en donarien bon conte, i el nostres experts chispes: l’estrella i en Nando jugantse la pell per les escales amb el fi d’illuminarnos la festa. L’amic Rojano i el Carlos Miguel, organitzant la caseta i esperant que arribes qui escriu per fer la ja mitica penjada de canparta. L’amic Carlos com ja ve sent un clasic, ens va oferir una deliciosa fideua per dinar, que enguany vam tenir el gust de compartir amb els membres del grup Hapening i els seus managers, que a la nit ens van oferir un bonic concert i ens van regalar uns cd. L’idea del sopar aseguts va ser molt bona, uns pollastres a l’ast amb trumfes al caliu, va ser el sopar del divendres, i una vagada vam sopar, es va donar inici a la festa de veritat, l’estrella va saber dirigir amb encert la sesio de ball, i la barra, a ple rendiment, eren la barreixa ideal per pasar-ho be.

Disabte al mati, ja tornarem a ser alli, a les nou vam caure del llit, i amb un bon esmorçar de llonganissa a la brasa ofert pels amics Rebutits va començar un nou i dur dia a l’aplec. A mesura que anaven arrivant els sobrevivents, la penya anava agafant color, i amb el tirador de birra ben fresquet la cosa s’animava. El dinar, una paella de carn amb unes amanides va ser d’allo mes bo, hi erem tots i la veriitat es que feia goig. La tarda, entre paseixos i visites al amics va anar pasant, aixo si, sempre amb un cubalibre a la ma o una birra fresqueta, feia calor i s’anava notant a l’ambient que la nit seria bona, tot aixo mentre els fogoners de la nostra penya anavent preparant la brasa per poder fer un bon sopar a base de carn de xai, llonganissa, cansalada i xistorreta, tot bo de veritat. Al acabar el sopar, comença l’espectacle, l’estrella amb la musica i els postres ballarins profesionals Lou i Billota van animar la festa, molt divertit amb un gran ambient a la penya i fins a altes hores.

Els mes valents, van fer el pasacalles, i fins ben arribat el mitgdia no va començar a acudir la gent, crec que van venir a l’olor dels cargols i el conills que hi habia per dinar, un bon dinar de germanor, amb mes o menys mal de cap pels excesos alcoholics de la nit pero molt agust i molt be, aixo si, amb baixes significatives de primeres espases, pero companys l’edad no perdona. A la tarda, visites als companys i mes cabalibrets, fins l’hora de plegar, tranquilament se va anant recollint tot, ben guardadet amb caixetes, bosses i cistells per posar-ho a algun magatsem, on pacientment esperarant delerosos que l’any que ve, tots junts puguem tornar a estar a una de les mes grans de les nostres festes, l’aplec del caragol. Una abraçada.
L’abu.