Estic assegut al despatx de casa, són les 15:30 del diumenge 4 de juny, sona el mòbil. És Fantasia, amb veu cansada em diu "som a 180 km de Múrcia, ja queda menys". És l'autocar d'aficionats de la UE Lleida (pagats pel nostre amic Xavi Massana) que van a Lorca a veure un dels partits més importants de la història, de veritat que ho és perquè el passat demostra que són partits com aquests els que marquen la història del futbol. Una derrota ens condemna al descens de categoria (un altre cop la maleïda 2aB) un empat "más de lo mismo” però una victòria i algun altre resultat, ens donarà esperança i ho dic bé, sols ens donarà esperança per salvar la categoria.Doncs aquí tenim al Sergi i a 47 persones més que han sacrificat el cap de setmana i que de ben segur hauran aguantat més d'una broma de mal gust: "a Lorca vas? si ja no teniu res a fer" , "que vingui amb tú a Lorca? au passa que el diumenge fan motos i tenis ". Segur que ho hauran pensat però al final han decidit pujar a l'autocar per estar al costat del seu equip i passar 24 hores de viatge (jo també sé el que és això i us prometo que és dur i cansa).
Lavaca comenta que també han vist cotxes de Lleida i que es respira optimisme (ja en cal perque a Lorca es juguen l'ascens i a Tenerife i Castelló esperen una derrota del Lleida per respirar tranquils). La conversa em produeix un sentiment contradictori d’eufòria i angoixa; hi ha més de 50 HEROIS que segueixen al Lleida en una situació tan complicada, jo també hi voldria ser peró no he tingut l'empenta, però hi sóc de cor i em consta que molts hi som; socis i seguidors anònims que patim i estimem al Lleida (Lou, Nando, Joan, Iñaki, etc...).
Jo estaré tancat al despatx esperant la trucada del Sergi o el missatge dels amics, ja que no puc escoltar al nostre Lleida (no és que siga sord sinó que els nervis m'ho impedeixen) i els meus HEROIS des de Lorca esperem i desitgem una victòria de la UE per somiar...
David Melé
11 comentaris:
M'ha emocionat aquest article, ja que, jo hi era i despres d'haver passat tot ho recordes amb aquesta alegria que està entre plorar i riure. Tot això, ho dic perque feia molts anys i molts partits que no es patia tant i que el sabor de la victòria era tant i tant gratificant.
Molts dels que seguiu al Lleida haguessiu plorat quan va acabar el partit, a mi alguna que altra llàgrima, barreja de patiment i eufòria se'm va escapar.
VISCA LA U.E.LLEIDA!!!!!!
Visca!
Que grande eres!
Dios existe!!!
aunque no me menciones ( no pasa nada company ) yo tambien sufri desdec la distancia porque la verdad.... me faltan los cojones que tienen otros para asistir a esto, pero la verdad es que al conocer el resultado final mi alegria no se puede comparar ni con la de un niño con botas ( de futbol )nuevas. Visca el LLeida y visca sus seguidores tanto aqui como alla.
Vaig plorar com un nen pitit, no feia més que cridar "Dios existe" tot caminant sol per casa amunt i avall. Increíble. És una llàstima que aquest sigui el gran èxit que he viscut amb el Lleida en els últims anys (no hem guanyat res) però la veritat és que val la pena.
Doncs jo vaig enxufar el teletexto i vaig veure q havia perdut 1 a 0. Vaig fer dos cagonseus i a sopar.
Llavors em va trucar el David, histèric, i em va donar la gran notícia. No m'ho creia però el teletext ho va confirmar.
(es veu q quan finalitza un partit hi posen la "F" al costat que deu voler dir: FINAL DEL PARTIDO).
És igual, viva el teletexto i viva la F. I no oblidem que si el Lorca guanyava es ficava en posicions d'ascens a la espera del trascendental xoc Llevant vs Llorca.
Perdoneu per la meva ignorància,no és per donar mal rollo,ni per frenar tanta eufòria,és més a mí m'agrada pensar que més aviat sóc bastant optimista...però no seguim encara en zona de descens a 2 (i 3) punts de la salvació???...de veritat creieu que hi han motius (futbolístics) per llençar les campanes al vol?
Jo com molts de vosaltres vaig disfrutar molt al desplaçament a Vallalodid fa un munt d'anys quan estàvem a 1a,i creia (quan els jugadors feien la piscina davant nostre)fermament en la nostra salvació...
No seria convenient tenir los peus a terra?
Doncs lo de primera estava cantat des de l'empat a casa amb el Bilbao... o no... ja des de la derrota a Tenerife...
Això es pot salvar... I HO SALVAREM!!!!
si hi ha gent que creu en Déu, en els marcians o en eurovisión...
temps al temps germans...
oscar
Publica un comentari a l'entrada