MÉS QUE DIGNE

Ahir al vespre, fent realitat el esperit moniatil, un escamot moniato va anar a jugar a futbol sala un torneig a la bonica poblacio d'Alcoletge.

Aquest torneig, esta organitsat per una ONG amb el fi de poder portar nens palestins a fer unes colonies d'estiu a Tremp, fins aquí, tot perfecte.Ens teniam que enfrentar a un equip format per gent del poble, joves i experts jugadors. Pero lo bo del fet, va ser quan el nostre equip del cual ningu tenia l'alineacio ens vam trobar al vestuari, si els postres equips de futbol pesen una tonelada, el de futbol sala pesaba un quintal, es a dir cincents kilets.

El gran David a la porta, en Peresident de central (coix i sense poder corre), a la banda dreta en Puto, per l'esquerra l'Abu i davant Fantasia o L'estrella, que era l'unic cambi que podiam fer, amb el suport incondicional de "cañita Alcalde" (se va fotre una galleta de cerveses i un bocadillo) i com a Mr,Alberto el cuñao, que no podia jugar per que tenia mal d'asquena.

Davant d'aquest panorama, tots pensabam que els de la samarreta toronja, patiriam un bon revolcón. Pero, ¡¡ Hay companys ¡¡ Va surtir la casta i la garra de la furia moniata, i Fantasia va empatar el partit al minut del primer gol, una jugada ben trenada pels d'alcoletge els va avançar al marcador, pero una falta tirada magistralment pel abu i rematada pel Puto van tornar a igualar el marcador, la velocitat era l'arma dels del poble i en un contratac ens van tornar a marcar, pero nosaltres en una jugada d'estrategia tornarem a igualar el partit. Una jugada afortunada els va a tornar a avansar i nosaltres,aplicant el bon futbol, en una jugada fantastica vam tornar a empatar. A les acaballes, la sort es va aliar amb els del poble i un xut ras al poste va acabar entrant, pero nosaltres sense aler, i sense forçes, ancara van tenir l'empat a les botes, una jugada magistral del Abu, que s'en va anar de tot-hom per asistir al pobre Pere que amb la cara desfeta pel dolor, va xutar llepant l'escuadra i va anar a fora just quan l'arbit pitaba el final del match.

Un partit epic i bonic on una vegada mes es va demostrar que quan s'hi ha de posar els collons els moniatos ne saben molt. No vam poder guanyar, pero habent el que hi habia vam surtir tots contents i agraits uns als altres per la feina ben feta i l'esforç que habiam fet. Si a damunt del paper mes que digne que es va fer i posem la causa per la que vam jugar, os aseguro que tots vam marxar cap a casa amb una rialla a la cara i orgullosos pel que vam fer.

by l'Abu