EL JALADOR

Estimats companys, els mitjans de comunicacio, durant tot l’estiu i donada la falta de noticies politiques, economiques i esportives ens estan bombardejant amb estupids comunicats de poca importancia per la gent normal. Pero un tema que s’ha anat repetint durant l’estiu a tots els informatius a set el de les invasions o atacs de diverses plagues estiuenques com medusas,moscas, llagostas o avispes. Pero a la costa catalana, hi ha un temor mes gran que totes aquestes plagues juntes; Els empresaris hostelers del litoral mediterrani tenen una terrible por a que els toqui al seu establiment……… Les vacances de l’Amo. Si, amics, el nostre estimat Amo, conegut per la costa amb el seudonim de “ El azote de los bufets” a fet petar mes d’un negoci hosteler per la seva capacitat d’ingesta desmesurada d’aliments.
Aparentment, es presenten com una familia normal, el matrimoni amb la nena, ben vestidets, carinyosos l’un amb l’altre, amb bons modals, pero tot aixo no es mes que una tapadera, una vegada estan instalats a l’hotel es transforman. L’arribada al hotel sempre es al voltant de les dotze, aixi ja es fan forts a l’habitacio i els entra el dinar, la primera vegada que l’amo baixa al bufet, es per pendre posicions estrategiques, intenta ferse amic del encarregat,sobornanlo amb generoses propines, aixo evitara que l’expulsin del bufet una vegada ataqui en serio.
La primera vegada, no sol ensenyar totes les seves cartes, amb una safata de canalons ja es retira, pero pels que n’entenen ja veuen el seu potencial. El primer atac amb foc real es produeix al esmorsar, quan surten amb els ous i el beicon, li surt la bestia de dins, es acollonidor. Es posiciona sempre aprop de la porta de la cuina amb lo que deixa sense suministre a la resta del bufet, aquesta actitud s’allarga fins casi l’hora del vermut, que evidenment tampoc perdona, un no parar de olives rellenes, mejillons i escopinyes, acompanyades de litros de cervesa son el preambul del dinar, on es produeix un altra embestida mortal contra el bufet, aixo si, ara ja parlem de gra fort, safates de carn guisada, pollastre, corder,casqueria i d’altres apats, tornen buides i netes,cap a la cuina a una velocitat de vertig,despres de ser engullides pel l’Amo,mentre els extrangers li fan fotos i videos.
Quan les limpiadores tenen que entrar a fer la seva feina, ell, mai marxa de buit, quan abandona el bufet, mai per la seva voluntad, sempre s’emporta algo, uns bollos, caixetes de cereals, potets de mermelada, pastilletes de mantega, potets de suc, la bolleria sobrant etc, es el que es pot trobar per les butxaques del seu atuendo, disenyat per poder carregar. En fi, tot un espectacle. Hi ha hotels que al menjador li han fet una placa conmemorativa, fins hi tot ni ha un que li van fer un busto de xocolata, com es normal, no el van poder exposar, el va devorar en un temps record.
Pero segur, que a tot arreu, el recorden amb carinyo, no es dolent, es aixi i prou. No hi pot fer res, ell es va fent gros al mateix temps que la seva fama, mentre que els hotelers veuen menguar els seu rebost, la seva legenda esa va fent mes gran i el nom de “El azote de los bufets” fa tremolar a mes d’un Hilton, Barcelo o Catalan.
Que nostre senyor te conservi la gana, es senyal de salud, i el bon humor, que es senyal d’inteligencia. Una abraçada
L’Abu