COLOBO

Ens llevarem a punta de sol, es feia difícil dormir,sempre pasa, son el nervis previs a les grans ascensions. El vent, ens copejaba la cara amb força, un vent arrofredat per les ultimes nevades caigudes. Avans de començar, l’ultim cop d’ull al material, no pot faltar res alla dalt. Era la primera ascensio oficial de la Brigada de Muntanya del nostre colectiu. L’equip, format pel Alberto, Carlos i Joan, tres experimentats himalayistes, van comensar a caminar directes al objectiu, el refugi de Colobo. Per comensar, una pendent trixacames ens dona la benvinguda, per anar calentant avans d’entrar a la senda on realment es comensa a pujar.
Un dels membres del equip, tenia dificultat per respirar, no sabiam si era per la falta d’oxigen, o per que li sobraben kilos, pero la veritat es que davant de la dificultat, es va creixer i despres d’alguna que altra paradeta van aconsuguir la nostra fita.
De fet, el vam amenasar amb que si no arrivaba a dalt, no li donariam dinar, i no se d’on va treure les forçes pero va tirar amunt.
Una vegada al refugi, un bon apet a base de pa amb oli, xoriç, formatge i llonganissa seca, ens va donar la força per tornar al camp base.
Alli, a la vora d’un foc d’alsina, saborejant un ron, mentre feiam els comentaris de la jornada, tots teniam a la ment, el fet de poder compartir amb vosaltres un dia tant bonic com el que aviam pasat.
Per lo tant, la seccio de muntanya,es oberta a tothom que vullgui venir a les sortides que periodicament es van fent, n’hi ha de tota mena, per ferles amb canalla, durilles, suaus, aprop, lluny…. pero totes boniques i divertides. Os aseguro que val la pena. Una abraçada per tots.
Redacció: by L’abu. Fotografia: Automàtic