Del Diumenge al Sebastià… se va, se va…

Estareu d’acord amb mi que el pitjor dia de la setmana és el dilluns. No cal enumerar els diferents motius que motiven que el primer dia de la setmana es faci amb aquest guardó. Però des que escolto els podcasts de l’amic Diumenge he canviat de parer. A partir d’avui, el pitjor dia de la setmana és el Diumenge, més concretament el Domingo. No tinc res en contra del darrer dia de la setmana, però escoltant el darrer podcast de la web m’he adonat que el nostre amic “Telenyeco” es diu Sebastià Domingo, i li he agafat mania a tot el que té a veure amb els diumenges. L’altra pena és el nom, Sebastià, doncs és un dels patrons de Soses. Evidentment, aprofitaré que l’alcalde de Soses és molt proper per a suggerir-li que canviem de patró. Prefereixo que tinguem un patró com Mariano, tot i el Rajoy, o José Maria, tot i l’Aznar o el Montilla.

Lo meu estimat Telenyeco Diumenge és més just que una balda cunillera. Ojo el sujeto...perd lo temps parlant de nosaltres, en el darrer podcast parla de l’Alcalde, i jo em pregunto: si hi ha algú que l’escolta, ¿què collons li deu importar que el Diumenge parli de nosaltres? M’imagino als seus fans escoltant les parrafades que diu sobre nosaltres i m’imagino que ho deuen aprofitar per anar a fer un riuet o per cagar-se en la mare que el va parir.
A veure, tele ( et puc tutejar, no?), necessitem que vinguis a fer un soparet amb nosaltres, amb els teus estimats Moniatos. D’aquesta manera veuràs que no som ningú, bueno, som més de 30, però que no valem la pena. Com diria la padrina del Tito “no somos nadie”. Quan te n’adonis d’això, suposo que ja no tornaràs a parlar de nosaltres i, d’aquesta manera, els teus oients podran gaudir del teu esplendor en plenitud, sense tindre que perdre el temps escoltant les rucadetes que els expliques sobre els Moniatos. Podria passar-me hores explicant-te motius per fer-te obrir els ulls i que te n’adonis que t’has equivocat en gairebé tot el que has dit de nosaltres, però no vull perdre el temps per que suposo que tampoc m’entendries. Si fins i tot li has dit a l’Alcalde que no té imaginació! Vine a sopar i veuràs que en té tanta que podries omplir sis podcast de 40 GB. Prefereixo que canviïs d’objectiu en les teves crítiques, i no per què em molesti, sinó pensant en la gent que t’escolta, que no es mereixen que els facis perdre el temps amb nosaltres.
Personalment, i sense que sembli una crítica, intentaré no escoltar-te més, doncs quan sento la teva veu m’agafen tots els mals. És com si escoltés a la Duquesa de Alba, però menjant polvorons. Fot bastanta angunia. Però no et preocupis, jo parlo molt pitjor, semblo el Constantino Romero però amb veu nasal, lo cap gros i, això sí que ens diferència, amb dos collons que quan camino per la platja faig caballons.
Una última petició: necessito donar publicitat a un equip de futbol femení, el CF Soses. Com ho tens? A veure si pots parlar-ne una miqueteta i, ja seria el colmo, que ens trobis algun patrocinador. Podràs veure vídeos de l’equip i altres articles a www.desoses.cat
Com que tot t’ho agafes de punta, abans de ficar-te a criticar a les meues xiquetes, pensa que jo només sóc el coordinador, vull dir que no sóc ni el propietari, ni el president, ni ningú. Ja saps, sóc Moniato i els Moniatos no som ningú, som caps de brot (aquest qualificatiu no vas pensar de dir-li a l’Alcalde, ara bè, que sàpiguis que allò de “capcigrany” no s’acostuma a dir per Lleida, nosaltres diem capdecony o telenyeco).
Una altra cosa, si vens a sopar, t’asseguro que pots recopilar anècdotes i material per fer un programa diari durant sis vides. Només et cal tindre en conte les llegendes d’en Billota, les animalades del Nando, els acudits del Boira o el Jake, els viatges de l’Abu, les experiències del Miquel, els colutoris i altres efectes especials del Peresident, el Savoir fair (es diu així?) de l’Star, nada una tonteria de l’Iñaki, la muntanya de l’Oxi, canya que et fotria el Lou, tot lo que fa referència al Villoldo, los pets del Cubatitas Varios, i fins i tot, l’elegància d’en Misó. Ah, per amanir-ho tot, espero que ens demostris que tú no ets perfecte i també tens les teves cosetes, eh? Que tots, menys el Raimon, som d’eixe món!!!
Una abraçada i records per tots els que t’estimen (així acabem ràpid, je,je)
PD: Lo Sebastià... se va, se va... de l’olla.
by lo Nando